←Ve de la pàgina 2

Paral.lelament, la transparència entesa com claredat (amb la que el sol.licitant ha d'explicar la seva iniciativa per aconseguir l'objectiu econòmic necessari) és també crucial al crowdfunding. Tenint en compte la velocitat a la qual se segueixen multiplicant aquestes plataformes, i l'elevat nombre de propostes que alberga cadascuna d'elles, la cultura del crowdfunding ha hagut d'adaptar al seu propi medi un recurs clau del sector empresarial tradicional: la idea de "elevator pitch". Traduïble com "discurs d'ascensor", Wikipedia el defineix de la següent manera: "El concepte neix amb la finalitat de donar nom a aquell discurs necessari per explicar en forma breu (el que tarda un viatge en ascensor) tot sobre un negoci, empresa o projecte a qui interessa que estiguin al corrent del tema, inversors, empresaris, accionistes, clients, etc. "L'ascensor és òbviament una figura retòrica, que simbolitza la brevetat del discurs (normalment entre trenta segons i dos minuts). Així, en el context d'una xarxa d'intercanvi d'idees / inversions com Goteo o qualsevol altra plataforma de crowdfunding o microfinançament, un elevator pitch és un element crucial per comunicar una idea de la forma més eficaç possible en el menor temps possible.

Des de fa uns anys, el MIT celebra anualment un concurs de elevator pitches en què alumnes i investigadors de diversos departaments poden presentar breument la seva idea davant d'un panell d'inversors convidats per aconseguir el suport econòmic que necessiten. Tim Rowe, inversor, jutge del MIT Elevator Pitch Contest i membre del Cambridge Innovation Center explicava en una entrevista per què es va llançar aquesta iniciativa "si et passeges per les sales d'una institució com el MIT, és fàcil trobar-te a un professor amb un visitant que potser sigui un venture capitalist. El professor et presenta a aquest inversor i t'explica que està buscant idees per invertir. Aquest és el teu moment. Escenes com aquesta ocorren literalment cada dia. Si el que t'interessa és purament guanyar diners segurament acabaràs a Wall Street. Però si estàs caçant idees pels passadissos del MIT, i en reunions amb el director del departament de química, és molt possible que siguis el tipus de persona que a més de l'economia s'interessa pels productes resultants. " El discurs de Rowe al.ludeix al perfil d'inversor estereotípic que pot anar a un d'aquests esdeveniments. Igualment que en altres àmbits (el cas de Wall Street que Rowe esmenta, per exemple) acostar-se a una plataforma determinada a la recerca de projectes és en realitat una declaració de principis en si mateixa, un indicador que l'inversor vol, a més de comprar o invertir en una idea potencialment lucrativa, associar el seu capital a un concepte determinat.

En el cas d'un centre amb la trajectòria del MIT, o d'un projecte que tracta de potenciar els àmbits de la innovació cultural / tecnològica i social com Goteo, és fàcil pensar que el perfil de les persones interessades a contribuir col.lectivament a una idea mitjançant donacions estigui estretament vinculat a cert ideal de progrés, d'avenç i innovació social. La clau en aquest model rau sens dubte en la connexió amb els inversors. En oferir la possibilitat d'involucrar activament, encara que sigui mitjançant petites quantitats de diners, en una iniciativa que l'inversor potencial identifica com una causa interessant, gratificant o digna.

Des dels seus inicis, el moviment de open source (un dels nodes potencials de la xarxa d'usuaris de Goteo) ha fonamentat bona part de les seves estratègies en la col lectivitat i el desenvolupament cooperatiu. Un dels principals obstacles per a les nombroses comunitats estructurades al voltant d'iniciatives de open source en àmbits tan dispars com aplicacions web, creació artística, solucions per a empreses, etc. segueix sent el del finançament inicial i la capacitat de continuada de la seva iniciativa.

Un cas d'estudi interessant en aquest aspecte és el de Joomla!, un popular sistema de gestió de continguts publicat sota una llicència GPL. Joomla! va sorgir el 2005 d'una modificació d'un projecte previ anomenat Mambo, propietat de la companyia australiana Miro. Aquesta va proposar gestionar el projecte a través d'una organització sense ànim de lucre, però l'equip de desenvolupadors de Mambo va protestar, al.ludint que la base legal de la nova organització violava els valors del codi obert en què s'havia fonamentat fins aleshores el desenvolupament. Mitjançant la creació de la pàgina web OpenSourceMatters.org, els desenvolupadors van exposar la situació a la seva comunitat d'usuaris, dissenyadors, i altres implicats. Durant les setmanes següents, amb el suport de milers d'usuaris individuals i el Software Freedom Law Center, la comunitat va créixer fins al punt de desvincular-se del tot de Miro, donant lloc a Joomla!, nom que prové de la pronunciació en anglès de "jumla" ("tots junts ") en swahili. Durant el primer any d'existència de Joomla!, el sistema va ser descarregat 2.5 milions de vegades, i cinc anys més tard segueix sent molt popular.

Continua a la pàgina 4→