←Ve de la pàgina 1

Una cerca a Google amb els termes "transparency business" revela a dia d'avui una creixent preocupació del sector empresarial per transmetre transparència en les seves polítiques corporatives i sobretot les seves relacions públiques. Aquesta tendència (que a jutjar pels articles relacionats sovint no és molt més que una operació de màrqueting) sembla clarament conseqüència de l'eclosió de les xarxes i mitjans socials, en els quals (almenys en teoria) la transparència és un dels pilars de l'entorn.

En el context dels nous models d'economia en xarxa (crowdfunding, microcrèdits, p2p lending, etc.) la transparència té un paper important a diversos nivells. Moltes de les plataformes de crowdfunding existents en l'actualitat incideixen en la transparència i la claredat com a factors d'èxit i com requeriments de la seva pròpia xarxa d'individus o institucions. Això implica transparència en totes les fases del procés de finançament (incloent la fase posterior, un cop recaptat el capital). Al web de crowdfunding Kickstart, per exemple, un cop finalitzat el termini establert per al finançament d'un projecte, tota la informació relativa a aquest (des de la seva descripció genèrica fins als detalls del seu finançament) es mantenen online, segons Kickstart, per afavorir la transparència.

Kickstart obliga també als responsables de projecte a comunicar en tot moment al públic el desenvolupament de la seva iniciativa, especialment en el cas que es produeixin decisions que puguin afectar la descripció inicial o les dates previstes per a la realització del projecte. El bloc de Kickstart és la demostració d'un projecte que va aconseguir el seu objectiu econòmic: escanejar els tiquets de despeses per mostrar als backers a on anaven els seus diners (imatges aquí i aquí). Encara que aquest cas és només un gest simbòlic, en realitat constata una preocupació generalitzada per possibles abusos del sistema de donatius / crèdits. Per als llocs de p2p lending, l'ús de la transparència és crucial per eliminar també les sospites de frau que bona part del públic segueix mantenint respecte a ONGs, organitzacions d'ajuda humanitària i institucions de caritat. Organitzacions com Kiva , per exemple, obtenen una millor resposta dels seus usuaris potencials en fer públics totes les seves dades, inclosos els índex de frau i impagaments.

"Per a molta gent, l'experiència de l'art té forma de producte final. Generalment, el procés de l'artista roman invisible a l'espectador i, francament, aquest és un dels motius que porten al públic a pensar que l'art és simplement un talent, i no un treball ni una qualitat apresa. La nostra intenció era incorporar a aquest procés als amants d'art i els seguidors de l'artista. Per això vam crear la funció 'Studio' a society6 . Els seguidors i companys poden entrar a l'estudi virtual de l'artista, on aquest pot compartir tant el procés com el resultat final. Si formen part del desenvolupament dels artistes i la seva obra, creiem que augmentarà el nivell d'apreciació per a ambdós. (Entrevista al cofundador de society6 Justin Wills).

Continua a la pàgina 3→