Col·laboradors: Leo Germani, Elenara Iabel, Marcelo Braz, Wanderlynne Selva, llista de correu de MetaReciclagem.org.

Internet va proposar-se, a principis dels anys 90, com un espai lliure a través del qual qualsevol persona podia accedir a una àmplia diversitat de coneixements humans. Més endavant, la Xarxa també fou identificada com un món nou en el qual tothom tenia l'oportunitat d'interactuar virtualment amb qualsevol altre individu i compartir el seu coneixement, el qual se sumava a la creació d'una "intel·ligència col·lectiva" que contenia tot tipus d'informació útil (i també inútil). Si per una banda això va donar lloc a una autèntica tecnologia disruptiva que permetia que noves veus s'expressessin arreu del món, per altra banda l'enorme quantitat d'informació disponible en qualsevol moment va superar el límit del que una persona és capaç de comprendre en tota la seva vida.

Hi ha diferents maneres per no perdre's en aquest oceà d'informació. Fins fa dues dècades, havia autoritats d'informació centrals, per exemple, les grans centrals de premsa, les quals publicaven, suposadament, "la veritat que importava". El temps ha demostrat que aquesta hipòtesi era enganyosa o completament falsa. La base sobre una infraestructura centralitzada, que escull allò que s'ha de publicar o no s'ha de publicar, permet que el poder interfereixi en el flux d'informació. Però tampoc és viable l'opció contrària: si algú pot expressar qualsevol idea, com podem dir allò que està bé o malament, què és interessant i què no ho és?

La solució a aquesta situació passa per entendre que la informació només pot ser avaluada com a digna (o no) dins d'un context determinat. En aquest sentit, distribuir el poder de decisió entre els membres d'un grup d'interès pot ser la manera de fer que la moderació sigui equilibrada. Una pàgina web de notícies de tecnologia, Slashdot, ha proposat un enfocament innovador, tot donant als usuaris més habituals el poder temporal d'editar i moderar les contribucions al web. La pàgina web té una cua de moderació: els nous articles enviats es retenen a un espai en el qual poden ser avaluats pels usuaris. Aquests van adquirint la capacitat de moderar les contribucions en funció de la seva participació, de quant han contribuït en el passat a la pàgina web: articles aprovats, comentaris valorats, la freqüència de les visites, i així successivament.

Aquest tipus de moderació s'ha anomenat "basada en la reputació" o moderació "karma", tenint en compte el concepte oriental del karma ( "els efectes de tots els fets creen, de forma activa, experiències passades, presents i futures, de manera que ens fan responsables de la nostra pròpia vida, i del dolor i l'alegria que portem als altres", segons l'entrada "Karma" a Wikipedia).

En un sistema de moderació com aquest, l'elecció de quins elements d'informació són considerats vàlids per a una comunitat específica es realitza a través dels seus propis usuaris, de forma col·lectiva. Això fa d'aquest sistema una opció interessant per a grups de persones que vulguin saber què pot ser considerat com a informació important per a ells mateixos.


TALLER 1: Moderació Col·lectiva - Karma
Felipe Fonseca i Leo Germani

Objectiu: Reconèixer la fase de moderació col·lectiva com a facilitador dels processos de participació editorial, i elaborar material per a una publicació col·lectiva que descrigui el grup d'assistents.

Grups d'unes 10-15 persones. Uns 90 minuts.

Material: post-its (al menys 10 per persona), fulls grans de paper per fer 2 cartells, retoladors, bolígrafs.

Continua a la pàgina 2→