Objectiu dels exercicis

Aquests tres exercicis curts investiguen el comportament permès en l'espai públic, tal i com s'especifica a les lleis locals.

Cada vegada que actuem d'acord amb la Llei, contribuïm a la seva confirmació, esdevenim "òrgans legals", entrenats i instruïts per una llei a la qual donem suport o no. A través d'aquests exercicis i els temes que tracten, proposem reinterpretar les definicions d'espai públic, posar a prova i estendre els límits socials d'allò moral i d'allò públic.

A partir del punt de vista del programari lliure, creiem que l'intercanvi hauria de basar-se en la creença de que tothom hauria de tenir la llibertat d'utilitzar, personalitzar, millorar i redistribuir els recursos. Podrien aquests "recursos" incloure també les normes i reglaments per a la vida pública?

La relació entre els ciutadans i la llei és mútua. De vegades tenim la impressió que la llei ens obliga, però l'evolució social implica que la normativa vigent ha d'adaptar-se a les canviants expectatives de la població civil sobre la pau, la seguretat i la salut pública. Per tant, la participació de les organitzacions civils i els ciutadans en la contínua reestructuració del seu medi (legal) és vital.

Si entenem la ciutat com una xarxa de relacions socials, això ens dóna una excel·lent plataforma pública, interconnectada i compartida, en la qual les proves de comunicació podrien ser portades a terme. L'intercanvi de coneixements és un procés polític. El procés de "compartir" es diferencia d'una distribució de coneixements jeràrquica. No significa només la còpia (duplicar) del coneixement, sinó que també inclou una altra connotació: Compartir, com en l'expressió "Compartir un pastís": partir, dividir en trossos i distribuir-los entre diverses persones.

Arran d'això, la naturalesa distribuïda del coneixement compartit podria evitar que aquest coneixement fos "posseït" o "controlat" per una de les parts. En comptes d'això, el coneixement es personifica en les xarxes de relacions interpersonals.


Especificitat local

Abans d'iniciar els exercicis, contacteu amb l'ajuntament, o amb una comissaria de la policia, i demaneu un document en el qual es descriguin els drets i limitacions de comportament civil aplicables a la localitat en la qual es faran els exercicis.

Aquests exercicis es basen en textos de lleis locals en els quals es descriu el comportament en l'espai públic, de manera que cada cop que escolliu una nova població, haureu d'obtenir una còpia de la legislació local. En els països de la Unió Europea, aquestes lleis són més o menys comparables, però per experimentar la importància "local" dels exercicis és important mirar de ser el més específic possible a nivell local. En funció de les diferències entre les legislacions, pot ser que hàgiu d'adaptar els exercicis.


Estudi

Les receptes descrites a continuació s'han alimentat de les experiències de Routes and Routines, una investigació conductual en procés del col·lectiu artístic Constant, amb seu a Brussel·les. Les imatges, exemples i articles de legislació que s'hi esmenten s'originen a partir de dos passeigs pel barri d'Ixelles portats a terme per alguns membres del grup Constant. Com a document de referència, aquests passeigs han utilitzat el reglament policial referent al comportament en públic d'aquell veïnat: el Reglement General de Police D'Ixelles.

Si no és possible que obtingueu els documents legislatius de les autoritats locals, podeu utilitzar aquests paràgrafs com a material d'exemple, tot i que no és recomanable. Podeu trobar aquí el document complet en línia en format pdf, en francès i holandès.



1. PRODUCCIÓ COL·LECTIVA DE SOROLL PÚBLIC

Objectiu

L'objectiu d'aquest exercici és experimentar que les normes públiques se'n deriven d'allò que acceptem com a normal o acceptable. Les normes de comportament públic no són fixes, són flexibles i poden ser influenciades. Debateu aquesta qüestió després de l'exercici.

Continua a la pàgina 2→