Laboratori sense murs. Intel·ligència col·lectiva i comunitats d'afectats.

Publicat el 10/01/2009 - Jocs i metodologies

Co-aprenentatge, Auto-organització, Comunitats / Xarxes, Jocs, Legal, Fent analògic allò digital, Aprenentatge cooperatiu, Procomú, Creació de xarxes, Eines de comunicació

Contribuïdors: Antonio Lafuente

Durant mesos, un grup d'acadèmics i activistes hem estat reunint-nos a MediaLab-Prado (Madrid) per tal d'estudiar les diferents formes de fer visible el procomú. Després de moltes hores de treball compartit, volem aprofitar l'experiència per explorar noves formes de treball col·laboratiu que emulin les pràctiques que diem "de laboratori".

El nostre punt de partida ha estat deutor de les formes del seminari tradicional. Un estil que, bàsicament, consisteix en convocar a diversos experts per escoltar l'exposició d'un convidat i després discutir el contingut de la seva intervenció. El més normal és que l'esdeveniment, generalment tancat, s'estengui durant  un parell d'hores i que conclogui, després d'algunes preguntes i les seves respostes, sense cap altre compromís que tornar-se a reunir, potser amb un altre convidat. És molt estrany que després de la trobada sorgeixin iniciatives comunes, ja que la seva principal finalitat és aclarir el fonament empíric i l'abast teòric de l'ens conceptual que vertebra la disciplina o el treball d'un especialista. Quan es tracta d'un seminari molt rodat, la majoria dels assistents conformen un col·lectiu homogeni que acostuma a rebutjar l'assistència de gent de fora o d'estranys. Un seminari, en poques paraules, institucionalitza un cert biaix disciplinari i el grup que el sosté.

Un cicle de conferències imita la fórmula del seminari, però busca l'obertura al gran públic, substituint la competència científica pel paternalisme acadèmic i, en termes generals, recrea l'escissió entre el coneixement expert i el coneixement profà. Cap de les dues fórmules són satisfactòries si pretenem situar els debats al carrer sense prescindir del rigor ni del compromís. Des del principi, volíem experimentar formes de producció del coneixement que no imitessin les velles pràctiques del seminari o la conferència, fórmules que pot ser són adequades en un món amb escassetat d'informació i amb fronteres estrictes entre savis i profans, o entre la cultura de la precisió i la cultura de l'emancipació.

Després dels primers mesos de treball, a MediaLab varem comprovar que el seminari mensual no ens garantia un mecanisme eficient de capitalització d'idees, com tampoc un protocol que permetés el treball a distància, col·lectiu i minuciós: un dels ingredients que necessita el moviment ciutadà, un dispositiu que afavoreixi el contrast d'experiències i la voluntat de construir un món més just. Dues condicions que pot garantir un laboratori que practiqui la pluralitat i la transparència.

El propòsit d'aquest text és analitzar la possibilitat de que un seminari sobre temes socials i polítics esdevingui un laboratori d'idees. Hem mirat de fer-ho en uns termes no massa associats a l'experiència de partida, de forma que la nostra proposta pugui ser projectada sobre altres possibles objectes. Quan es llegeixi aquí el mot "procomú", aquest pot ésser interpretat de dues maneres: primera, com al·lusió a la nostra experiència concreta a MediaLab i, segona, com a un terme que assenyala l'àmbit d'allò compartit per la comunitat a la qual apunta.


Laboratori

Moltes vegades hom diu que una família, un hospital o un riu són un laboratori social, perquè (ben mirats) fan néixer relacions o conflictes que permeten entendre la totalitat o una part significativa de l'entorn social en el qual estan inscrits o, millor, el qual contribueixen a crear. Així, en projectar la mirada sobre un fragment del món, hom pot veure la seva totalitat, fet que és com dir que n'hi ha prou amb unes quantes variables (les que permeten projectar, vertebrar, endreçar) per tal d'accedir a una comprensió d'allò general o d'allò global des del fet local. En escollir les variables, en adoptar un protocol que permet fer aquestes simplificacions sense que semblin capritxoses o arbitràries, hom està fent explícits diversos signes d'identitat:

• Comunitari: entendre col·lectivament el món o, en altres paraules, apostar per un món fet entre tots, un món comú.
• Analògic: simplificar-lo per que càpiga a un pla, un esquema, un quadre o una imatge o, en altres paraules, crear un ordre accessible a tots.
• Experimental: admetre la naturalesa temptativa, experimental, provisional del procés o, dit en altres termes, admetre que fa falta mirar-lo moltes vegades i que ha de ser vist per moltes persones per tal que sigui fiable.

Continua a la pàgina 2→