Qui Vol Ser...?
Publicat el 06/01/2009 - Jocs i metodologies
Auto-organització, Comunitats / Xarxes, Jocs, Fent analògic allò digital, Presa de decisions col·lectiva, Moderació col·lectiva, Treball en xarxa, Eines de comunicació
Contribuïdors: The People Speak, Saul Albert
Introducció
A continuació, oferim una explicació d'un conjunt de mètodes desenvolupats des de l'any 2004 per The People Speak per ajudar a grans grups de persones amb idees, opinions i punts de vista molt diversos, a prendre decisions importants com a grup, arribar compromisos creatius, i divertir-se durant el procés.
Aquesta explicació pot servir com a guia per a aquells que vulguin facilitar la presa de decisions en determinades situacions. És probable que els mètodes requereixin de certa adaptació en cada cas. Si tu o el teu grup decidiu aplicar aquestes estratègies i tècniques, i teniu observacions o suggeriments de millora, si us plau, col·laboreu en la wiki del projecte.
Espontaneïtat
Qui Vol Ser...? és un concurs espontani i democràtic en el qual el públic elabora les preguntes, té totes les respostes i estableix les normes. La premissa bàsica és que cadascun dels membres del públic té un vot. Els membres poden proposar idees, debatre-les amb la resta del públic i, a continuació, votar sobre les decisions proposades en el debat, per tal d'arribar a una conclusió entre tots en un temps límit d'una hora i 30 minuts, a menys que es voti per ampliar aquest límit i continuar amb el joc.
Els concursos són divertits, i la clau perquè un Qui Vol Ser...? tingui èxit és assegurar-se que el joc és entretingut per a tots els participants. Degut a que el temps de joc, la seva estructura i cadascuna de les seves parts són modificables i estan subjectes a l'adaptació del públic, el joc pot ser difícil de planificar i pronosticar.
Un dels elements claus de l'enfocament de The People Speak a tots els nostres projectes, és ser com més flexibles millor en quant al contingut o la direcció de l'esdeveniment. Preferim que la gent decideixi per si mateixa quines són les preguntes importants abans de fer hipòtesis sobre quin tema o enfocament serà rellevant.
La inestabilitat d'allò que passarà quan la gent assisteix a un dels nostres esdeveniments es converteix en un dels factors d'entreteniment, així com la lliure i espontània contribució dels participants. Les tècniques utilitzades per The People Speak estan dissenyades perquè la gent participi de forma creativa en el drama d'un resultat encara per decidir, mentre que es manté una estructura coherent.
Temps
Si hi ha poc temps, tots sentiran que se'ls mira d'afanyar; si hi ha massa temps, la gent es cansarà i començarà a marxar. Hem vist que un bon punt de partida és un temps d'una hora i mitja, aproximadament la durada d'un llargmetratge, dividit en dues parts de 45 minuts.
L'estructura de dues parts és útil perquè permet que una certa dramatúrgia es desenvolupi. La primera meitat pot basar-se en un "brain-storming" i una generació d'idees. La segona meitat pot ser una reducció de les mateixes, un control segons la realitat i la construcció de compromisos creatius.
Va molt bé tenir un rellotge a la vista, amb el temps que resta fins a la fi de la meitat, per tal d'assegurar-se que tothom entén l'abast del debat i, si és necessari, perquè es voti per allargar el temps de discussió.
Votació
Existeixen diferents sistemes de votació, qüestió sobre la qual, sovint, el públic passa una estona debatent abans de trobar un que els vagi bé.
El punt de partida serà tan senzill com sigui possible, sense que la senzillesa sigui massa restrictiva. Des de la nostra experiència, aquest és un punt de partida molt útil, que pot modificar-se per adaptar-se a les necessitats del públic:
Les tres opcions són importants perquè poden ser configurades per ser:
A continuació, oferim una explicació d'un conjunt de mètodes desenvolupats des de l'any 2004 per The People Speak per ajudar a grans grups de persones amb idees, opinions i punts de vista molt diversos, a prendre decisions importants com a grup, arribar compromisos creatius, i divertir-se durant el procés.
Aquesta explicació pot servir com a guia per a aquells que vulguin facilitar la presa de decisions en determinades situacions. És probable que els mètodes requereixin de certa adaptació en cada cas. Si tu o el teu grup decidiu aplicar aquestes estratègies i tècniques, i teniu observacions o suggeriments de millora, si us plau, col·laboreu en la wiki del projecte.
Espontaneïtat
Qui Vol Ser...? és un concurs espontani i democràtic en el qual el públic elabora les preguntes, té totes les respostes i estableix les normes. La premissa bàsica és que cadascun dels membres del públic té un vot. Els membres poden proposar idees, debatre-les amb la resta del públic i, a continuació, votar sobre les decisions proposades en el debat, per tal d'arribar a una conclusió entre tots en un temps límit d'una hora i 30 minuts, a menys que es voti per ampliar aquest límit i continuar amb el joc.
Els concursos són divertits, i la clau perquè un Qui Vol Ser...? tingui èxit és assegurar-se que el joc és entretingut per a tots els participants. Degut a que el temps de joc, la seva estructura i cadascuna de les seves parts són modificables i estan subjectes a l'adaptació del públic, el joc pot ser difícil de planificar i pronosticar.
Un dels elements claus de l'enfocament de The People Speak a tots els nostres projectes, és ser com més flexibles millor en quant al contingut o la direcció de l'esdeveniment. Preferim que la gent decideixi per si mateixa quines són les preguntes importants abans de fer hipòtesis sobre quin tema o enfocament serà rellevant.
La inestabilitat d'allò que passarà quan la gent assisteix a un dels nostres esdeveniments es converteix en un dels factors d'entreteniment, així com la lliure i espontània contribució dels participants. Les tècniques utilitzades per The People Speak estan dissenyades perquè la gent participi de forma creativa en el drama d'un resultat encara per decidir, mentre que es manté una estructura coherent.
Temps
Si hi ha poc temps, tots sentiran que se'ls mira d'afanyar; si hi ha massa temps, la gent es cansarà i començarà a marxar. Hem vist que un bon punt de partida és un temps d'una hora i mitja, aproximadament la durada d'un llargmetratge, dividit en dues parts de 45 minuts.
L'estructura de dues parts és útil perquè permet que una certa dramatúrgia es desenvolupi. La primera meitat pot basar-se en un "brain-storming" i una generació d'idees. La segona meitat pot ser una reducció de les mateixes, un control segons la realitat i la construcció de compromisos creatius.
Va molt bé tenir un rellotge a la vista, amb el temps que resta fins a la fi de la meitat, per tal d'assegurar-se que tothom entén l'abast del debat i, si és necessari, perquè es voti per allargar el temps de discussió.
Votació
Existeixen diferents sistemes de votació, qüestió sobre la qual, sovint, el públic passa una estona debatent abans de trobar un que els vagi bé.
El punt de partida serà tan senzill com sigui possible, sense que la senzillesa sigui massa restrictiva. Des de la nostra experiència, aquest és un punt de partida molt útil, que pot modificar-se per adaptar-se a les necessitats del públic:
• Es presenten tres opcions clares.
• El públic vota per una de les tres.
• Guanya la majoria.
• El públic vota per una de les tres.
• Guanya la majoria.
Les tres opcions són importants perquè poden ser configurades per ser:
• Opció A
• Opció B
• Ni A ni B (tornar al debat)
• Opció B
• Ni A ni B (tornar al debat)




