PRESENTACIÓ
Vaig conèixer aquesta metodologia cap a l'any 1992 en un taller sobre democràcia participativa dinamitzat per Stefano Puddu i Oriol Leira a l'associació Ecoconcern. Posteriorment, he utilitzat aquesta metodologia en algunes ocasions, sobretot en l'àmbit docent.

OBJECTIUS
Els objectius dependran del context on s'aplica el joc i del tema que s'hi està tractant, però alguns dels objectius a assolir podrien ser:

- Fer visibles les posicions dins un grup, obtenir un "mapa" dels punts de vista sobre una qüestió.
- Apropar-se a posicions de consens.
- Fer visibles les discrepàncies i/o conflictes dins el grup.
- Donar un temps per a l'argumentació de posicions.
- Escoltar opinions minoritàries o singulars (extremes, ambigües, etc...).
- Donar la possibilitat d'adoptar posicions intermèdies, i no només extremes, sobre una qüestió.
- Donar la possibilitat de canviar de posició com a part d'un procés col·lectiu de presa de decisions.

METODOLOGIA
Donat un grup de persones de les quals es vol conèixer l'opinió sobre un tema, que volen prendre col·lectivament decisions o que volen trobar una manera d'encetar un debat:

• Se situen els límits de l'espai i les posicions extremes, i es demana que cada persona prengui una posició física en aquest espai en funció de la seva opinió.
• Hi ha una persona que actua com a dinamitzador i pregunta a alguns perquè estan en la posició que han escollit.
• Es preguntarà especialment a persones que estiguin en posicions singulars, no a les que estiguin en posicions majoritàries (on ja s'entén que hi ha acord i no cal argumentar).
• Es pot preguntar a persones en posicions extremes, en posicions intermitges, ambigües, etc., en funció de quin és el "mapa" de conjunt que tinguem.
• Després, demanar que s'argumentin les posicions que considerem que és interessant conèixer; el dinamitzador pot demanar si n'hi ha algú més que vulgui argumentar la seva posició. Es demana que només es donin arguments nous, que no es repeteixin aquells que ja s'han exposat.
• Cada persona només pot argumentar un cop, no s'admeten rèpliques.
• Un cop s'han donat els arguments, es fa una segona ronda, i es permet que la gent canviï de posició.
• Es pot donar l'opció d'argumentar de nou a aquelles persones que han canviat de posició (només).
• Es pot fer una tercera ronda o donar per acabat el procés.
• No és imprescindible, però pot haver una persona (potser la mateixa que fa de dinamitzador) que registri les posicions (i canvis) en un paper.
• En acabar el procés, es poden comptar les posicions (per exemple, per quadrants) i a partir d'aquestes aplicar un sistema de majories (simple, absoluta, qualificada...) per aprovar una decisió.
• El més habitual és traçar 2 eixos de coordenades; cada eix correspon a un aspecte del tema a tractar i en els seus extrems estan les posicions oposades.
• Altres opcions poden ser traçar un sol eix o bé dibuixar un triangle amb 3 pols.
• Més de 4 punts (o més de 2 eixos) no funcionarien, ja que no permetrien combinar extrems per adoptar posicions intermèdies.

JOC, APLICACIÓ

Continua a la pàgina 2→