| Michael Linton, creador del mític banc de temps LETSystems en els anys 80, dedica un dels seus podcasts a contestar en directe a les preguntes de Platoniq sobre la realitat dels sistemes de monedes alternatives actuals. |
LETSystems i Open Money
Publicat el 02/12/2008 - Experiències
Co-aprenentatge, Economia distribuïda, Jocs, P2P, Aprenentatge cooperatiu, Monedes complementàries
Contribuïdors: Michael Linton, Open Money
Platoniq entrevista Michael Linton (1)
1. En la nostra experiència amb Banc Comú de Coneixements, els jocs col·lectius contribueixen a que les presentacions siguin idònies per ensenyar una idea particular. I encara que LETSplay és força diferent dels jocs d'ordinador actuals, utilitza el format "joc" com un vehicle per difondre certes idees i crear consciència sobre la realitat econòmica del propi usuari / jugador. Podeu parlar-nos dels vostres objectius amb aquesta estratègia en particular i la vostra pròpia percepció d'aquest format com a mitjà?
Al principi del desenvolupament i la propagació de LETSystems, i també de les monedes comunitàries (CC - Community Currencies) i d'Open Money, vam observar que la gent era molt cautelosa al principi, igual que quan els joves obren el seu primer compte bancari. Normalment fan falta mesos, de vegades anys, perquè un nou compte de LETS enregistri la seva primera operació. I aquesta es porta a terme, en general, només per una petita quantitat. No obstant això, un joc de simulació dóna llibertat als jugadors per portar a terme negocis imaginaris entre ells, el seu aprenentatge pot ser molt més ràpid i variat. Es tracta d'un procés de grup agradable en el qual els jugadors aprenen els uns dels altres.
A LETSplay no hi ha competició amb guanyadors i perdedors. És una experiència d'aprenentatge cooperatiu que, després, és altament gratificant. Les eleccions dels jugadors no són exigents o variades: els resultats són els mateixos, sense que importi la seva manera de jugar individualment.
Potser la primera vegada que jugues a LETSplay és com la primera vegada que toques el violí: més per familiaritzar-te amb l'instrument que per produir música. Es tracta d'anar per les diferents propostes per tal de veure en què consisteixen. És com fer un vol de prova amb un pilot abans de volar sol. És simplement investigació intel·ligent.
LETSplay proporciona als jugadors la base perquè puguin examinar les preguntes. De fet, perquè siguin capaços de donar-se compte de quines preguntes importen, i puguin veure quines qüestions (que haurien considerat com a crítiques), en realitat, no tenen importància.
El joc, sobre tot la versió en línia, és també un mitjà per propagar el meme (idea virus) Open Money. Per tal que qualsevol meme pugui circular, la transmissió ha de ser petita, ràpida i senzilla. LETSplay és fàcil i fins i tot divertit, necessita poca explicació per part del transmissor i poca comprensió per part del receptor. Una invitació típica hauria d'incloure alguna o totes les frases següents:
Aquest meme no explica de cap manera què és Open Money, és aquí on la comunicació falla gairebé sempre. Només és una invitació, transmesa a través de la credibilitat del recomanador. La comunicació és només d'intenció, no de contingut.
LETSplay no és en si mateix una explicació d'Open Money, o un intent de representar exactament l'ús de les CC (monedes comunitàries). El joc simplement demostra com dos tipus de diners (un dels quals és de subministrament limitat i l'altre, obert) es comporten de forma diferent i donen lloc a diferents resultats. El joc és només un començament perquè l'usuari entengui, però és un començament en la direcció correcta, molt millor que qualsevol altre inici des d'una base errònia, sense que importi com sigui aquest d'atractiu o persuasiu.
1. En la nostra experiència amb Banc Comú de Coneixements, els jocs col·lectius contribueixen a que les presentacions siguin idònies per ensenyar una idea particular. I encara que LETSplay és força diferent dels jocs d'ordinador actuals, utilitza el format "joc" com un vehicle per difondre certes idees i crear consciència sobre la realitat econòmica del propi usuari / jugador. Podeu parlar-nos dels vostres objectius amb aquesta estratègia en particular i la vostra pròpia percepció d'aquest format com a mitjà?
Al principi del desenvolupament i la propagació de LETSystems, i també de les monedes comunitàries (CC - Community Currencies) i d'Open Money, vam observar que la gent era molt cautelosa al principi, igual que quan els joves obren el seu primer compte bancari. Normalment fan falta mesos, de vegades anys, perquè un nou compte de LETS enregistri la seva primera operació. I aquesta es porta a terme, en general, només per una petita quantitat. No obstant això, un joc de simulació dóna llibertat als jugadors per portar a terme negocis imaginaris entre ells, el seu aprenentatge pot ser molt més ràpid i variat. Es tracta d'un procés de grup agradable en el qual els jugadors aprenen els uns dels altres.
A LETSplay no hi ha competició amb guanyadors i perdedors. És una experiència d'aprenentatge cooperatiu que, després, és altament gratificant. Les eleccions dels jugadors no són exigents o variades: els resultats són els mateixos, sense que importi la seva manera de jugar individualment.
Potser la primera vegada que jugues a LETSplay és com la primera vegada que toques el violí: més per familiaritzar-te amb l'instrument que per produir música. Es tracta d'anar per les diferents propostes per tal de veure en què consisteixen. És com fer un vol de prova amb un pilot abans de volar sol. És simplement investigació intel·ligent.
LETSplay proporciona als jugadors la base perquè puguin examinar les preguntes. De fet, perquè siguin capaços de donar-se compte de quines preguntes importen, i puguin veure quines qüestions (que haurien considerat com a crítiques), en realitat, no tenen importància.
El joc, sobre tot la versió en línia, és també un mitjà per propagar el meme (idea virus) Open Money. Per tal que qualsevol meme pugui circular, la transmissió ha de ser petita, ràpida i senzilla. LETSplay és fàcil i fins i tot divertit, necessita poca explicació per part del transmissor i poca comprensió per part del receptor. Una invitació típica hauria d'incloure alguna o totes les frases següents:
Avís - No vull explicar la proposta d'Open Money - Crec que la simulació de LETSplay és una descripció útil - Un joc en línia complet hauria de prendre'ns una hora en total, repartida en unes quantes hores, dies o setmanes, tal i com nosaltres ho decidim - Al menys, saps si hauràs de buscar més entre les assegurances Open Money - Et recomano que li donis una oportunitat - Truca'm (o truca'ls a ells) si tens qualsevol pregunta o suggeriment.
Aquest meme no explica de cap manera què és Open Money, és aquí on la comunicació falla gairebé sempre. Només és una invitació, transmesa a través de la credibilitat del recomanador. La comunicació és només d'intenció, no de contingut.
LETSplay no és en si mateix una explicació d'Open Money, o un intent de representar exactament l'ús de les CC (monedes comunitàries). El joc simplement demostra com dos tipus de diners (un dels quals és de subministrament limitat i l'altre, obert) es comporten de forma diferent i donen lloc a diferents resultats. El joc és només un començament perquè l'usuari entengui, però és un començament en la direcció correcta, molt millor que qualsevol altre inici des d'una base errònia, sense que importi com sigui aquest d'atractiu o persuasiu.



VÍDEO
IMATGE
IMATGE