←Ve de la pàgina 8

8. L'intercanvi és un fenomen basat en l'existència d'una comunitat. Quin paper juga l'abast geogràfic d'aquesta comunitat? Com més gran és l'abast geogràfic, més individus i més intercanvis potencials, però també més distància i dificultat de coordinació. Com s'equilibra tot això a la pràctica?

A partir de la crisi del país en el 2001, no només les xarxes d'intercanvi, sinó les altres iniciatives de l'economia solidària i la política mateixa van haver de redissenyar-se. Puc explicar-vos el procés que va donar lloc a Colibrí, llençat l'any 2003, després d'una reflexió profunda i l'observació d'"èxits" i "fracassos" locals. Aquí tenim diversos acords amb el tema plantejat a la pregunta: si efectivament l'intercanvi és un fenomen basat en l'existència d'una comunitat, no és menys cert que el seu creixement, permanència i transcendència depenen de la construcció d'allò que avui s'anomena "capital social", expressió que em desagrada perquè posa l'èmfasi al "capital", tot i que social... Més enllà de la polèmica per l'expressió, entenc que és fonamental passar del pla de la "comunitat" efímera d'interessos i motivacions personals als projectes col·lectius de mig termini, i no només a les satisfaccions a curt termini, tant se val com li diem.

El paper que juga l'abast geogràfic de la comunitat és precisament el fet que, com més abast, més individus i més intercanvis potencials, més distància i dificultat de coordinació, però també més possibilitats de construir "capital social", és a dir, organitzacions democràtiques i pervivents, per a la consecució de projectes d'interès col·lectiu. En la pràctica, es tracta d'un fràgil equilibri que requereix nous instruments d'observació, tal i com hem proposat al Projecte Colibrí.

Però si volem quedar-nos en l'ús de la moneda social com a instrument de transformació i inclusió social, diria que, més enllà del format específic del projecte, és necessari assegurar:
 


9. Amb la pràctica van sorgint necessitat noves que cal satisfer. Com s'adapta el projecte per tal de proporcionar noves respostes? Des d'on (node, grup de treball...) es realitza l'anàlisi dels canvis per donar solucions o descartar les que no funcionen? Com creus que les xarxes d'intercanvi (ho dic en plural) resisteixen constantment les temptatives de 'posar ordre' per part de diferents grups?

Continua a la pàgina 10→