Xarxes d'Intercanvi

Publicat el 01/12/2008 - Experiències

Auto-organització, Compartir recursos, Economia distribuïda, Comunitats / Xarxes, P2P, Desenvolupament social, Intercanvi, Creació de xarxes, Prosumidors, Monedes complementàries, Capital social

Contribuïdors: Heloisa Primavera

Relacionat amb: Reinventant el Mercat - Joc de les 5 Columnes

Xarxes d'Intercanvi

Ve de la pàgina 8



8. L'intercanvi és un fenomen basat en l'existència d'una comunitat. Quin paper juga l'abast geogràfic d'aquesta comunitat? Com més gran és l'abast geogràfic, més individus i més intercanvis potencials, però també més distància i dificultat de coordinació. Com s'equilibra tot això a la pràctica?

A partir de la crisi del país en el 2001, no només les xarxes d'intercanvi, sinó les altres iniciatives de l'economia solidària i la política mateixa van haver de redissenyar-se. Puc explicar-vos el procés que va donar lloc a Colibrí, llençat l'any 2003, després d'una reflexió profunda i l'observació d'"èxits" i "fracassos" locals. Aquí tenim diversos acords amb el tema plantejat a la pregunta: si efectivament l'intercanvi és un fenomen basat en l'existència d'una comunitat, no és menys cert que el seu creixement, permanència i transcendència depenen de la construcció d'allò que avui s'anomena "capital social", expressió que em desagrada perquè posa l'èmfasi al "capital", tot i que social... Més enllà de la polèmica per l'expressió, entenc que és fonamental passar del pla de la "comunitat" efímera d'interessos i motivacions personals als projectes col·lectius de mig termini, i no només a les satisfaccions a curt termini, tant se val com li diem.

El paper que juga l'abast geogràfic de la comunitat és precisament el fet que, com més abast, més individus i més intercanvis potencials, més distància i dificultat de coordinació, però també més possibilitats de construir "capital social", és a dir, organitzacions democràtiques i pervivents, per a la consecució de projectes d'interès col·lectiu. En la pràctica, es tracta d'un fràgil equilibri que requereix nous instruments d'observació, tal i com hem proposat al Projecte Colibrí.

Però si volem quedar-nos en l'ús de la moneda social com a instrument de transformació i inclusió social, diria que, més enllà del format específic del projecte, és necessari assegurar:
 
• Un tipus de participació orgànica permanent, en la qual tots els membres són productors i consumidors entre ells, a mes de ciutadans responsables de l'ens públic, per petita que aquesta pugui semblar. L'existència de projectes col·lectius associats als grups d'intercanvi afavoreix significativament la sostenibilitat, afirmen les dades empíriques, no la nostra expressió de desig militant.

• Transparència en la gestió del projecte, de les activitats del grup, inexistència de dobles discursos.

• Igualtat en la retribució i en l'accés a béns i serveis, drets i responsabilitats: difícil d'aconseguir? Si, molt difícil, però no impossible. És part de les tasques permanents.

• Varietat en l'oferta de productes i serveis, de manera de construir gradualment noves pautes de consum ètic i responsable, molt arrelades en cadascun de NOSALTRES!

• Composició multi-estratificada del públic, de manera d'assegurar capacitat de compra d'aquells que poden accedir al mercat formal i promoure una gradual inclusió social. CURIOSOS I INVESTIGADORS, ABSTINGUEU-VOS! TOTS PROSUMIDORS!
 
• Adequada freqüència de fires, complementada tant com sigui possible amb llocs d'accés permanent, per tal de fer front als locals oberts les 24 hores de "l'altre" mercat...


9. Amb la pràctica van sorgint necessitat noves que cal satisfer. Com s'adapta el projecte per tal de proporcionar noves respostes? Des d'on (node, grup de treball...) es realitza l'anàlisi dels canvis per donar solucions o descartar les que no funcionen? Com creus que les xarxes d'intercanvi (ho dic en plural) resisteixen constantment les temptatives de 'posar ordre' per part de diferents grups?

Continua a la pàgina 10

Creative Commons Creative Commons License Deed Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 EspanyaPàgina: 1| 2| ...| 6| 7| 8| 9| 10| 11
Amb el suport de :
Platoniq

Xarxes d'Intercanvi

"En el cas de les monedes complementàries, és clar que poden tenir diferents objectius des dels seus promotors: des d'aquell més "empresarial" d'incrementar les vendes, fins d'altres molt altruistes, disruptius, i fins i tot "revolucionaris", per part d'aquells que les dissenyen i les implementen. Però no és menys cert que cadascun dels usuaris les utilitza (o no) pels "seus" propis motius, i això si interfereix en la lògica del disseny dels sistemes que volen créixer i mantenir-se en el temps." Heloisa Primavera

MÉS MEDIA: