←Ve de la pàgina 7

5. Existeix una espècie de manual que reuneixi conceptes, els 13 principis i les estratègies o els "how-to" d'una xarxa social d'intercanvi?

Existeixen molts exemples de cartilles de formació de clubs i xarxes d'intercanvi. Com a exemple, podem esmentar al menys les que estan disponibles a la pàgina de RedLASES:


 6. Podries explicar, a grans trets, com s'organitza una xarxa d'intercanvi a nivell estructural (nodes, xarxes, etc.)? Com / qui coordina, com es gestiona l'oferta i la demanda de serveis a nivell pràctic (físic o digital), etc.? Quins protocols utilitzen?

Els clubs, nodes o grups d'intercanvi actius actualment són molt diversos. L'estructura depén del projecte: aquells que són un simple recurs de mercat alternatiu acostumen a funcionar amb un coordinador (en general, coordinadora), un proveïdor de bons locals, un sistema de regles d'associació i una quantitat de fires en les quals els bons poden ser utilitzats, i que varien d'un a dos-cents. La freqüència mínima de les fires és setmanal i les ofertes varien d'acord al grup i a un ajustament del mercat mateix. Pot haver publicacions locals i també "Proveïdories", que són llocs fixos administrats pel mateix coordinador o per un coordinador especial, on els membres registrats poden utilitzar els seus bons per a adquirir productes fora de les fires. Els participants poden concórrer a una o més fires per setmana, segons la seva oferta i l'acceptació del mercat.


7. Quin impacte ha tingut l'Internet i altres sistemes de comunicació derivats en la gestió o coordinació de nodes locals o xarxes globals d'intercanvi?

La comunicació a través de l'Internet no ha tingut impacte significatiu en el cas de les xarxes argentines i cal considerar diversos aspectes que hi incideixen: primer, el mitjà no era tan popular llavors, cal recordar que estem parlant de 12 anys enrere i precisament servia, potser de forma prioritària, per que els més informatitzats exercissin una mena de "poder" sobre els altres, en la mida que la seva possibilitat de visualitzar els seus resultats a nivell internacional els feia més creïbles que les seves mateixes accions en l'entorn social. Recordo especialment un Node que va traduir la seva pàgina web a l'anglès i al japonès gràcies a la solidaritat d'un militant de la causa moneda social, sense que el fet tingués correspondència amb què passava al terreny. Per altre banda, hem de parlar al menys de dues grans xarxes, la Xarxa Global de l'Intercanvi i la Xarxa de l'Intercanvi Solidari, a la primera havia molta (massa?) fluïdesa amb la moneda oficial, mentre que en la segona aquesta moneda estava ingènuament proscrita, per la qual cosa no era possible mantenir tasques de difusió i manutenció dels llocs web, sense treball professional remunerat, discutit en assemblea, consensuat per totes les regions, etc. Com a resultat d'aquesta situació, les petjades de tota aquella experiència van desaparèixer gairebé completament, amb l'excepció de la pàgina www.trueque-marysierras.org.ar, encara activa, principalment com a font bibliogràfica, molt útil per cert.

Continua a la pàgina 9→