←Ve de la pàgina 10

Si haig d'escollir un model que funcionà, escolleixo el Banc Palmas: veig que van estar treballant totes aquestes qüestions, potser sense formular-les d'aquesta manera. Jo mateixa vaig participar en alguna d'aquestes etapes, així, sense saber què anava a fer amb aquella població que no coneixia, que havia d'atreure per una proposta que semblava una bogeria! UNA MONEDA FETA PER ELLS MATEIXOS! Recordo que vaig començar cantant un cànon que se'm dóna molt bé, amb el fet afegit que era en castellà i havia persones que no sabien llegir i escriure: "El gall pintà, s'adormí i aquell matí no cantà..." Me'l varen recordar fa poc, quan ens vam tornar a veure per avençar en el tema construcció de ciutadania. Crec que d'això es tracta. Com instrumentar? Tenir un pla del qual partir, tenir el valor per desmuntar-lo i tornar-lo a muntar com faci falta. APRENDRE A ESTIMAR LA INCERTESA.

 
12. Donat l'abast que té en aquest moment la xarxa d'intercanvi, és visible que ja està lluny de ser només una utopia. Tot i això, creus que podria ser finalment absorbida pel sistema? Com veus o pre-visualitzes la convivència entre tots dos sistemes?

Suposo que ha quedat clar que, en la meva visió d'avui, les xarxes d'intercanvi són només un instrument d'inclusió, de cultiu del paradigma de l'abundància: seran solidàries, democràtiques, constructores de present i futur per a tots o... no seran res! Com Nietzsche, només crec en un Déu que balla. Aquesta és l'aposta del Projecte Colibrí, que té etapes quasi òbvies, com ara activar els recursos / talents locals, promoure crèdits solidaris, monedes socials després i processos de co-gestió amb l'Estat, per tal de construir aquella ciutadania activa i no ploramiques que necessitem, però que està fundat en algunes observacions que hem sintetitzat després de molts anys de treball i investigació en l'entorn social:

La forma de treballar les diferents etapes del projecte és dissenyar eines d'intervenció en les quals es comprovin permanentment les idees-clau que sustenten el Projecte:

Per descomptat, l'Internet, "l'open source" i les P2P tenen molt a veure amb tot això.


13. Quin consell donaries a algú que volgués posar en marxa un Banc Comú de Coneixements?

Doncs que ho faci, perquè el necessitem urgentment! Que publiqui els seus resultats, que tingui en compte els èxits i fracassos, perquè s'aprèn d'ambdós. Que demani ajuda o inspiració a altres que ja ho hagin fet, però, principalment, que aprengui a SER GRUP, a ESCOLTAR als seus iguals i desiguals, perquè és aquí que s'hi troba la riquesa i la possibilitat de descobrir noves formes d'inclusió, el nostre tema crític!

---

(1) Entrevista realitzada a principis de 2008, després de les primeres accions públiques de Banc Comú de Coneixements (BCC), quan Platoniq va investigar nous punts de vista que permetessin ampliar la seva xarxa de col·laboradors i millorar i fer evolucionar l'estructura, el contingut, les estratègies de dinamització i la sostenibilitat econòmica de BCC. Per a això, vam contactar amb diversos col·lectius, responsables de projecte i assessors, el treball i activitats dels quals són afins a la filosofia de BCC i Platoniq. Van portar-se a terme enquestes, entrevistes i consultories amb experts procedents de contexts dispars i amb necessitats diverses, creant un ampli espectre de respostes i opinions.