←Ve de la pàgina 1

 
En el cas de les monedes complementàries, és clar que poden tenir diferents objectius des dels seus promotors: des d'aquell més "empresarial" d'incrementar les vendes, fins d'altres molt altruistes, disruptius, i fins i tot "revolucionaris", per part d'aquells que les dissenyen i les implementen. Però no és menys cert que cadascun dels usuaris les utilitza (o no) pels "seus" propis motius, i això si interfereix en la lògica del disseny dels sistemes que volen créixer i mantenir-se en el temps. Dissenys molt atractius i elegants no han seguit les previsions més optimistes que se'ls van pronosticar i no han crescut como s'esperava. Va passar amb els LETS i les seves variants europees, les quals (ingènuament) van suposar que la "connectivitat" o la "solidaritat" fluiria de forma natural des de dalt cap a baix, horitzontalment o transversalment, i van trobar-se amb dinàmiques tan diferents com complexes de comprendre i modificar, en cada cas.

Tot i això, hem de ser capaços d'analitzar de manera més profunda allò que ha passat fins ara, si és que estem interessats en canviar el curs de la Història. Perquè d'això es tracta, des del meu punt de vista, i no només de canviar els diners per ampliar el Mercat, com sembla que és la lògica d'aquest projecte transformador que està lluny d'haver-se esgotat.

També vull remarcar aquí el fet que, en la meva condició de professora universitària, no deixa de sorprendre'm la poca temporalitat de la validesa de moltes investigacions publicades fins ara: els fenòmens són ràpidament estudiats durant la seva etapa juvenil (si no en la infantil) i després ningú llegeix el que va publicar-se anteriorment per tal de discutir-ho o contrastar-lo empíricament. S'accepta allò publicat com si fos una "capsa negra" (Latour, B. 2005) i es parteix d'aquí per fer noves reflexions, de manera que mai s'arriba a l'edat adulta, on seria possible assolir alguns resultats estabilitzats, tot aprofundint de manera horitzontal i vertical, és a dir, en espai i temps.
 
Un exemple que em va cridar l'atenció va ser el cas d'una becària europea que va venir durant sis mesos a Argentina al 2002, per fer la seva tesi de postgrau. Va aconseguir trobar dos exemples d'organitzacions absolutament diferents a les grans xarxes nacionals i va publicar un meticulós estudi de cas, extrapolant-lo a l'intercanvi d'Argentina... Quan va tornar amb el seu treball acabat, presentat i publicat i em va demanar que el llegís de manera crítica, vaig enviar-la a tres nodes de diverses tendències i va comprendre que la Fe d'Errates que havia d'escriure canviava de manera substancial la seva investigació anterior.
 
Crec que, bé sigui com a estudiosos del fenomen i/o militants de la causa de les "monedes locals com a portadores d'una possibilitat de redistribuir la riquesa", ens devem aquest rigor: evitar caure en la temptació d'estudiar la infància o la joventut de fenòmens de moda molt localitzats, per tal de no concloure equivocadament sobre la seva validesa per a la resta de l'Univers... fins i tot pel que fa a les monedes locals!
 
Finalment, tot tornant a la resposta que acostumava a donar a aquells que em preguntaven si el sistema estava preparat per reemplaçar la moneda oficial, deia que: "L'impacte de les experiències dependrà de la forma en què els actors socials aconsegueixin legitimar i mantenir les activitats. No és possible fer futurologia comptant amb tan poc temps de maduració de les experiències". Per això, mai vaig voler acceptar la postura d'autonomia total del poder públic, defensada per molts companys arreu de les xarxes. Crec que sempre va tractar-se, no només de "Reinventar el Mercat", tal i com vaig mantenir a una de les meves primeres publicacions, en l'any 1999, sinó que aquest podria ser un primer pas per reconstruir la política mateixa, a partir de la discussió gradual i sostinguda sobre què són els diners i què podem arribar a fer amb ells, si volem promoure un sistema de massiva inclusió social.

Continua a la pàgina 3→