| Designing for Civil Society és una organització creada per David Wilcox i Drew Mackie, els quals treballen junts des del 1980 en la producció de projectes i en la participació comunitària, sempre ocupats en el desenvolupament de jocs i seminaris lúdics. Actualment els seus interessos són trobar maneres d'ajudar a les persones a comunicar-se i comprometre's amb l'organització i les comunitats a través de l'ús de programari social i esdeveniments creatius. |
Jocs per Aprendre
Publicat el 28/11/2008 - Experiències
Co-aprenentatge, Auto-organització, Comunitats / Xarxes, Jocs, P2P, TICs, Aprenentatge cooperatiu, Treball en xarxa
Contribuïdors: Designing for Civil Society, David Wilcox
Relacionat amb: El Joc dels Mitjans Socials de Comunicació
1. Quins són els orígens del vostre projecte? Quan va iniciar-se? Quins eren els principals objectius?
En l'any 2003 pensava en començar un blog, i vaig assistir a un taller anomenat "Disseny per a la Societat Civil", en una conferència. Vaig suggerir que pengéssim el taller a un blog... i, després d'això, vaig continuar.
2. A quines necessitats s'adreça? Quin tipus de problemes vol resoldre?
He treballat com a periodista de premsa i com a consultor en regeneració, en participació comunitària i en organitzacions associatives. L'objectiu del blog (i del meu treball actual) se centra en com compaginar la comunicació "cara a cara" i la comunicació en línia en col·laboracions. Segueixo treballant com a consultor, ajudant a la gent a desenvolupar processos de col·laboració.
3. Sovint, la pràctica del dia a dia i l'ús de la comunitat poden canviar o reestructurar els objectius i necessitats. Com ha canviat aquesta praxi quotidiana el projecte des de la seva posada en marxa?
Si. Jo treballo com a "freelance", de vegades sol i de vegades en equip amb més gent. El nostre treball s'estructura en funció d'allò que se'ns encarrega. Escric sobre el treball que porto a terme, sense comprometre als clients. Com la major part d'aquest treball el faig per a ens públics o organitzacions sense ànim de lucre, crec en el fet de compartir les lliçons apreses.
4. En la nostra experiència amb Banc Comú de Coneixements, els jocs col·lectius són idonis perquè les presentacions difonguin certes idees o adverteixin sobre la pròpia realitat de l'usuari / jugador. Podeu parlar sobre les vostres intencions amb aquesta particular estratègia i la vostra pròpia percepció d'aquest format com a mitjà?
Los jocs van ser desenvolupats en el seu origen a partir del treball realitzat per Drew Mackie, amb el qual he treballat durant més de 25 anys. En Drew i jo vam veure que els tallers de jocs eren la millor forma d'ajudar a la gent a desenvolupar idees de forma col·laborativa. El marc del joc creava un espai comú i un llenguatge perquè la gent pogués conèixer-se entre si i explorés altres oportunitats.
5. Heu treballat en aquestes "noves" eines de comunicació des de fa dècades. Què heu après d'aquesta experiència?
• És útil pensar en quatre funcions principals: obtenir i consumir la informació, comunicar-se i estar en comunió amb els altres; crear contingut; col·laborar.
• La gent té diferents preferències: online, offline, telèfon, text, etc.
• No hi ha cap mètode que ho faci tot: cal combinar-los.
• Algunes persones col·laboren, d'altres no. L'actitud és més important que l'habilitat.
6. De tots els "jocs útils" que heu provat, hi ha un tipus o model que funcioni millor que els altres?
Depèn de la situació (i en Drew respondria millor a això). No obstant, un format que ha funcionat molt bé és el següent:
• La gent treballa en grups d'unes sis persones.
• Descriuen la situació de la qual s'ocuparan per tal d'aconseguir que tots entenguin qui hi està implicat, de què tracta la història, els reptes, les oportunitats... Pot ser una situació real o fictícia (si el joc s'executa com una demostració a una conferència, per exemple).
• Després, donem als grups una sèrie de targetes amb idees d'accions o eines. Poden incloure projectes físics o, per exemple, mètodes de comunicació. Les targetes que s'hi utilitzen han estat preparades prèviament perquè la situació proposada sigui definida àmpliament.
• Cadascuna de les targetes conté una imatge (així que no totes són iguals), una breu descripció de l'activitat o eina i un pressupost d'1, 2 o 3 punts que reflecteix el cost dels recursos o la dificultat.
• Els grups escullen una altra sèrie de targetes, adequada als reptes als quals s'enfronten, dins d'un pressupost de, posem, 15 punts. A continuació, les organitzen com si fossin un pla d'acció.
• Si hi ha temps, els grups escullen un o més dels personatges que intervenen en la situació i expliquen com les seves vides es veurien afectades pels projectes o activitats proposats, durant un període de mesos o anys.
• Descriuen la situació de la qual s'ocuparan per tal d'aconseguir que tots entenguin qui hi està implicat, de què tracta la història, els reptes, les oportunitats... Pot ser una situació real o fictícia (si el joc s'executa com una demostració a una conferència, per exemple).
• Després, donem als grups una sèrie de targetes amb idees d'accions o eines. Poden incloure projectes físics o, per exemple, mètodes de comunicació. Les targetes que s'hi utilitzen han estat preparades prèviament perquè la situació proposada sigui definida àmpliament.
• Cadascuna de les targetes conté una imatge (així que no totes són iguals), una breu descripció de l'activitat o eina i un pressupost d'1, 2 o 3 punts que reflecteix el cost dels recursos o la dificultat.
• Els grups escullen una altra sèrie de targetes, adequada als reptes als quals s'enfronten, dins d'un pressupost de, posem, 15 punts. A continuació, les organitzen com si fossin un pla d'acció.
• Si hi ha temps, els grups escullen un o més dels personatges que intervenen en la situació i expliquen com les seves vides es veurien afectades pels projectes o activitats proposats, durant un període de mesos o anys.
7. Què fa que un joc sigui més eficaç a l'hora de comunicar i estendre conceptes basats en la comunitat?
La gent sovint procedeix de diferents sectors i disciplines, i no necessàriament posseeixen un llenguatge o un marc comú per parlar dels projectes. El joc ajuda a crear això: és un terreny de joc equilibrat per a tothom.
Media relacionada al MediaDock 
IMATGEDissenys per a la societat civil