←Ve de la pàgina 3

Les diferències clau entre els diners "antics" i els "nous" ens mostren que "seguim els diners" per tal de respondre a tres preguntes:

Pel que fa als diners convencionals -la moneda de curs legal-, són com l'aigua que cau d'una galleda: l'aigua no va enlloc, prové d'aquells que la posseïxen, i només és emesa per "ells" mateixos. Els diners Open Money són com la pujada i el descens dels nivells: els diners CC es mouen al nostre voltant, provenen del procés del nostre comerç, i som nosaltres qui els emetem.

Tot i que que Kiva / Zopa, etc., estan introduint un servei molt útil de préstecs en p2p, encara continuen utilitzant diners convencionals, no creen cap tipus de diners nous. No obstant, hi ha moltes pràctiques i ètiques comunes amb Open Money, i les aplicacions de les CC contribuiran molt a la gama i la varietat dels préstecs i micro-crèdits en p2p.

Els Bancs de Temps estan molt bé en quant al mateix "temps" (no hi ha competència possible en aquest sentit) i mereixen tot el suport que puguin obtenir. Però continuen sent força cars de gestionar, i sembla difícil fer un model de finançament que sigui sostenible sense que, d'alguna manera, també s'adreci cap a la part monetària de la vida.


9. Quines són, en la vostra opinió, les claus de l'èxit?

La clau, pel que fa als usuaris, és la rellevància: els diners que compren el pa (necessitats) i la cervesa (l'oci) són els que valen la pena guanyar, i la gent els utilitzarà. Un sistema reeixit tindrà (de fet, ha de tenir) un nivell significatiu de participació empresarial. Això requereix una qualitat de servei professional, cosa que generalment implica competència administrativa.


10. Per què creieu que LETS ha esdevingut un dels sistemes de moneda local més estesos avui?

LETSystems senzillament encaixa millor: és mínimament perjudicial per a l'ús normal i l'experiència monetària que tenen les persones, les empreses i el govern. LETSystems no va dissenyar-se en mig del buit com una idea que necessitava establir-se a la comunitat, sinó que va derivar-se'n d'una presa de consciència sobre quins patrons de col·laboració econòmica eren evidentment possibles i més compatibles amb els sistemes financers existents. Un LETSystem també redueix a gairebé zero les possibilitats d'interferència administrativa.


11. Com expressaríeu aquestes diferències per mitjà d'un simple joc / exercici per a un públic no iniciat?

Tot depèn del públic (quants, a quin lloc, durant quant de temps, amb quines expectatives). També depèn de si la connexió és interactiva o si és una emissió o una descàrrega. Però, en general, esperem que el millor valor provingui d'explicar per què val la pena jugar al joc, la forma de jugar, allò que demostra, i aconseguir que la gent ho faci.

---

(1) Entrevista realitzada a principis de 2008, després de les primeres accions públiques de Banc Comú de Coneixements (BCC), quan Platoniq va investigar nous punts de vista que permetessin ampliar la seva xarxa de col·laboradors i millorar i fer evolucionar l'estructura, el contingut, les estratègies de dinamització i la sostenibilitat econòmica de BCC. Per a això, vam contactar amb diversos col·lectius, responsables de projecte i assessors, el treball i activitats dels quals són afins a la filosofia de BCC i Platoniq. Van portar-se a terme enquestes, entrevistes i consultories amb experts procedents de contexts dispars i amb necessitats diverses, creant un ampli espectre de respostes i opinions.