Platoniq entrevista Dmytri Kleiner, de Telekommunisten (1)



1. Quins són els orígens del vostre projecte? Quan s'inicià? Quins eren els principals objectius?

El projecte Telekommunisten va posar-se en marxa el dia 1 de maig de 2006. Els principals objectius del projecte passaven per crear un col·lectiu de treballadors que fos la primera companyia de "comunisme empresarial", tot posant en pràctica els resultats de la meva investigació sobre economia alternativa.

Volem llançar una empresa que sigui propietat dels treballadors, que proveeixi serveis d'Internet i telèfon i que guanyi suficients diners com per donar-nos treball a nosaltres i proporcioni, a més, la base financera per a la nostra producció artística i política.

Hem desenvolupat un producte, Dialstation, que ha estat durant tot l'any en fase beta. El dia 1 de maig de 2008, dos anys després d'anunciar el projecte, esperem començar a formar la nostra base d'usuaris i treballar cap a l'auto-suficiència.


2. A quines necessitats s'adreça? Quin tipus de problemes vol resoldre?

Diverses formes de finançar treballs polítics i artístics són defectuoses, ja que la seva disponibilitat està limitada, sovint, amb lligams que impedeixen que el treball radicalment crític pugui ser finançat.

Crec en el fet que només l'auto-organització dels treballadors pot aportar una solució, només produint i intercanviant de manera diferent podem canviar la nostra situació socio-econòmica.

Com a desenvolupador de programari i productor cultural, Telekommunisten és un intent de trobar una nova forma de produir i compartir dins la meva pròpia producció, i deixar de dependre de la venda de mà d'obra a organitzacions capitalistes i/o dependre de les subvencions, etc., però creant relacions d'intercanvi directes.


3. Quin és l'abast geogràfic (local / internacional) del vostre projecte?

Estem a Berlín, però som molt internacionals: en l'actualitat, tenim gent interessada en la nostra empresa a Alemanya, França, Canadà i Espanya, i esperem involucrar més gent i localitats a mida que avencem.

El sistema Dialstation pot utilitzar-se des de qualsevol racó del món. No obstant, els números locals estan només disponibles a Alemanya i a Toronto (Canadà), així que a d'altres llocs cal pagar una mica més per tal que tornin la trucada al nostre propi telèfon.


4. Sovint, la pràctica diària i l'ús de la comunitat poden canviar o reestructurar els objectius i necessitats. Com ha canviat aquesta praxi quotidiana el projecte des del seu llançament?

Hem après molt des que vam començar i ens queda molt per aprendre. En termes de praxi, les dificultats per comunicar els nostres productes i per incorporar contribuents al nostre flux, són probablement els majors reptes.

Altre fet és que els alemanys, en realitat, no fan trucades telefòniques de llarga distància, i que la gent de països de parla hispana interpreten, en major mida que la majoria, l'auto-organització del treballador com una forma de la lluita de classes, mentre que la gent d'Alemanya i Regne Unit tendeix a centrar-se en l'organització política. Això, junt amb el fet que els angloparlants semblen tenir problemes a l'hora de recordar el nom "Telekommunisten", fa que estiguem pensant canviar el nom del col·lectiu per la versió espanyola "Telecomunista", així com també oferir altres productes com hostatge i serveis de correu, ja que hi ha molta gent que no fa trucades de llarga distància, però a la qual li agradaria ser client de Telekommunisten (o de Telecomunista!).

    
5. Hi ha un calendari previst per al vostre projecte? Plans de futur?

Si, vull posar-lo en marxa "de veritat" el dia 1 de maig, moment en el qual tindrem, a més, una nova versió de Dialstation, així com serveis d'hostatge per 12 €/any i un servei d'allotjament de llistes de correu gratuït per a menys de 500 correus al mes, i amb un preu d'1 € cada 1.000 correus per a les llistes que enviïn més de 500 correus al mes. El servei de llistes de correu només estarà disponible per a projectes d'art, educatius i activistes.

Continua a la pàgina 2→