←Ve de la pàgina 9

Precisament, l'ampliació d'aquestes "noves" necessitats és la que fa possible la seva permanència! És per això que és ineficient pensar en xarxes d'intercanvi aïllades d'altres formes econòmiques i polítiques: el projecte és pensar una ALTRA economia per a una ALTRA societat... En la pràctica, es requereix un grup impulsor o grup promotor, que inclogui a experts amb vocació de treball col·lectiu, els quals no són abundants en el mercat, però n'hi ha. O bé s'entrenen, amb paciència i compromís. Cada participant creu que porta la raó i té raó. Només passa que "la seva" raó no és durable i, per tant, cal cercar una millor raó, la raó de molts... Més endavant, aclarirem la proposta que estem implementant amb resultats encoratjadors... els processos prenen sempre més temps del que voldríem.


10. La nostra experiència amb Banc Comú de Coneixements és òbviament diferent, per abast, contingut i objectius, però de la mateixa manera que una xarxa d'intercanvi, es basa en una forma alternativa de permuta. Quins aspectes en comú i incompatibilitats creus que poden existir entre una xarxa d'intercanvi com les d'Argentina i una iniciativa d'intercanvi de coneixements?
 
Com he aclarit anteriorment, la nostra primera xarxa institucional fou d'intercanvi de coneixements, cap al 1996! Per descomptat, no havia la tecnologia de la que disposem avui, i el públic objectiu era molt focalitzat, però una de les lliçons que vam aprendre va ser que el problema clau de l'intercanvi de coneixements era garantir la qualitat d'allò que es transmetia, més enllà de la intenció de reconèixer com a valuós el coneixement dels altres. En la meva opinió, aquest problema persisteix com a crític en les iniciatives de tipus BCC i ho veiem clarament a Wikipedia o a les wikis especialitzades. El que més m'entusiasma del projecte BCC és la inclusió digital, radicalització de la democràcia, tal i com proposa la moneda social per la seva inclusió, primer al mercat, després a la política.
 
En quant a la comparació de xarxes d'intercanvi / BCC, haig de dir-te que ambdós són P2P! Freqüentment, quan parlo sobre economia solidària, mantinc que el comerç més just és aquell que existeix entre prosumidors d'una xarxa d'intercanvi: allà no hi ha preu, sinó valor, i tot val! Recordo anècdotes fabuloses de l'apogeu de les xarxes d'intercanvi, quan prestava les meves "reserves" en crèdits sense papers ni testimonis, ni interès, per descomptat, ja que la funció d'aquells papers de colors era permetre l'intercanvi... Altra dada que em sembla interessant és que durant els últims dos anys he tornat a la docència universitària de grau en la carrera de Ciències de la Comunicació, assignatura Taller d'Introducció a la Telemàtica, Informàtica i Processament de Dades, amb un programa molt sociològic tot i el títol, i un dels temes que tractem a fons és el moviment de programari lliure, "open source" i el P2P. Tot això s'amalgama aquí.


11. Durant la teva trajectòria has tingut contacte i experiència amb diferents formes d'intercanvi, organitzades i gestionades de forma diferent. Hi ha un model concret que creguis que funciona millor que altres? Per què?
 
Com he dit abans, el millor model és aquell que respon a les expectatives dels usuaris. Llavors, jo-usuària, sóc també jo-promotora i et diria que el model pel qual actualment aposto és aquell que INVENTA i REINVENTA permanentment com incloure a la gent en la responsabilitat per un món més just i més equitatiu, a més d'un món simplement possible per als nostres néts. RES D'AIXÒ ESTÀ GARANTIT AVUI. Cal anar contra la corrent, però sense anar contra la corrent... S'entén? Com fer que la gent tingui ganes de fer alguna cosa més? Com fer que la gent comprengui que, junt amb els altres, allò complex és més fàcil i més ric?

No es tracta, doncs, de xarxes d'intercanvi: es tracta de xarxes d'intercanvi per canviar el món, per incloure en comptes d'excloure...

Continua a la pàgina 11→