• El primer club d'intercanvi a Argentina nasqué el 1er de Maig de 1995. Eren els temps de Menem, qui, en dues gestions, va privatitzar tot allò que havia per privatitzar en el país, en particular les empreses que donaven beneficis, com els telèfons i la distribució de la benzina. Temps del conegut "ajustament estructural" on la consigna era fer petit l'Estat, desregular i obrir l'economia al món, tot fixant la paritat de la moneda nacional amb el dòlar nord-americà. La conseqüència (esperable) de la feta fou la destrucció de la indústria nacional, el deteriorament dels sistemes de salut i educació (temps enrere, els millors de la regió) i una caiguda lliure de l'ocupació assalariada. És en aquest context que hem de comprendre el sorgiment dels clubs d'intercanvi: un grup d'amics d'orientació ecologista, però de professions ben diferents, va reunir-se al voltant d'un, llavors innovador, sistema de màrqueting que començava a aparèixer a Amèrica Llatina, el màrqueting de multi-nivell, el negoci del qual consistia principalment en formar xarxes de distribuïdores que alhora eren consumidores d'una variada línia de productes d'una empresa multinacional, amb base als Estats Units. D'aquí naixeria també la idea de "prosumidor", presa de La Tercera Onada, d'Alvin Toffler, volent significar que tots els membres havien de ser a la vegada productors i consumidors. O sigui, a mida que els mateixos fundadors del "Club de l'Intercanvi" reconegueren els mitjans de masses locals, després de la crisi, el sistema nasqué com un negoci que va afavorir a molts i en territori nacional, però un negoci amb totes les característiques que això suposava. Van començar 23 persones a un garatge i la història pot ser reconstruïda amb una publicació de la qual en vaig ser co-autora al 1998 ("REINVENTANDO EL MERCADO: La experiencia de la red global del trueque en Argentina"). Degut a la facilitat de replicació del sistema i la impossibilitat de controlar allò que passava arreu del país per part del grup fundador, aquest col·lectiu fundador va ser apropiat per diversos grups que, d'entrada, van començar a disputar-se el poder i el sentit del projecte. Avui es pot reconèixer que, des d'un bon principi, van definir-se tres tendències molt clares: els grups de finalitat purament empresarial (on el benefici d'alguns era l'objectiu), grups de finalitat social i política (on s'impulsava la democràcia participativa i la igualtat en la distribució de la riquesa) i aquells que es creien neutrals i adoptaven normes d'uns i altres, segons la seva conveniència.