←Ve de la pàgina 2

La Jenny estudia 4rt d'ESO i és una de les alumnes que forma part del grup motor, en el qual hi participa molt activament, dins la cèl·lula de comunicació que està dinamitzant el BCC arreu del centre. A la magnífica disposició de la Jenny se sumen tots els alumnes del grup motor per tal "d'expandir l'intercanvi de coneixements". En Cortés (l'actitud inicial del qual va ser de cert rebuig perquè deia que no entenia els conceptes teòrics del projecte) ha posat tota la seva intenció en demostrar que les seves qualitats de "relacions públiques" (tal i com ell mateix es defineix) són molt vàlides per posar en contacte ofertes i demandes de coneixements.

Ens ha sorprès la serietat del treball del Raúl, la forma en què s'ha responsabilitzat de les sortides del grup a les classes d'altres companys, la manera en què ha fet de productor-regidor de cada presentació del projecte, sempre atent al seu rellotge i al següent punt del guió. En Joaquín ha estat molt convençut i segur de si mateix presentant el projecte a mig matí a una classe de 3er d'ESO, mentre que la Jessi repartia post-its verds i roses tot animant als alumnes perquè escriguessin què podien ensenyar i què volien aprendre. Aquests són només alguns exemples, segur que demà sorgiran noves històries amb en Francisco, l'Antonio, l'Isaac, l'Aurori, l'Alejandro, la Rocío...

El treball d'avui ha estat molt ben organitzat pels participants del taller. Els temps, molt marcats; les tasques, molt definides; el guió, molt treballat; tots els materials i necessitats, a punt. No obstant, com a paradoxa, és el dia que més em costa fer una crònica del que hem viscut. La il·lusió, la motivació, els somriures i el bon ambient són sensacions molt difícils de trasmetre. Però també les històries personals de professors i alumnes, les reflexions i converses creuades o les tensions (que també es produeixen) i crítiques a la metodologia. Tot això intensificat pels canvis que s'han produït en els alumnes. Canvis que es basen exclusivament en la motivació i el procés d'aprenentatge a través de la comunicació amb l'altre.

(...) És possible mantenir el mateix nivell de treball si el projecte s'allarga o s'integra a la pròpia dinàmica del centre? És la motivació la clau per entendre que l'esforç és un ingredient més del procés d'aprenentatge? Quines eines poden utilitzar els professors per comunicar-se i motivar més i millor als seus alumnes? Com evitar aquesta sensació de distanciamient amb bona part de l'alumnat durant la resta de l'any? (...)


Quarta sessió (dijous, 19 març 2009)
(Versió completa aquí)

Després de preparar tots els materials i d'una visita prèvia per escollir quin seria el nostre lloc, sortim de l'institut cap al mercat de "Las 3.000 Viviendas", amb la idea "d'expandir" el Banc envers el barri. Els materials per a la nostra visita al mercat van ser taula i cadires per muntar la paradeta, cartells per fer-la atractiva i identificable, un megàfon, cartró-ploma per enganxar les ofertes i demandes, post-its i bolígrafs. I una cosa més: molta il·lusió per part de tots.

Al mercat, centenars de persones venen avui fruites, verdures, calçat, roba, material de ferreteria, CDs i d'altres complements. La idea del grup motor era introduir-se en aquest ambient i incloure-hi, com una "mercaderia" més, l'intercanvi de coneixements. De nou la metodologia seria la mateixa: post-its de colors perquè qualsevol veí digués què volia aprendre i què podia ensenyar. (...)

Alguns alumnes del grup tenen família al mercat i van ser ells els que van calmar el recel inicial de la gent. Van explicar el projecte, qui érem i què preteníem fer. (...) Una de les parades de venda de calçat ens va cedir un lloc per col·locar la nostra particular paradeta. Els grups van disgregar-se i el mercat va seguir la seva vida d'intercanvi constant. Havien acceptat un nou gènere, menys tangible: l'intercanvi d'idees.

(...) Un dels problemes més importants del barri és l'absentisme escolar. Al mercat vam veure a diversos alumnes que havien d'estar a l'institut. Ara és difícil valorar-ho, però pot ser que el fet de que aquests nois (i els seus pares) vegin allà la campanya d'escolarització i un grup d'estudiants treballant d'aquesta manera, els porti a pensar que potser estigui bé passar-s'hi més sovint per l'escola. (...) Però el més important de la jornada al barri va ser la "lluentor als ulls de la gent" en veure que, tot i que normalment escoltem tot el contrari, potser la nostra juventut no estigui tan malament. Potser calgui escoltar-los perquè tenen alguna cosa a dir-nos. És possible que nosaltres tinguem quelcom positiu i valuós que ensenyar-los. (...)

Continua a la pàgina 4→